Poques novel·les m’han arribat tan endins en els últims anys com aquesta primera obra amb olor a clàssic de Jesús Carrasco. Novel·la d’iniciació, crua com una mala cosa, lírica i violenta (com Mc Carthy, sí) i tendra i poètica com ho demostra el seu final. Narració poderosa com poques, que explica la fugida d’un nen,…

Podríem definir la novel·la com una sàtira, una broma, un intent de reflectir (ni que sigui metafòricament) l’absurditat de la societat que s’està -estem- construint en aquest inici de segle. Sense deixar de mantenir un to humorístic i homenatjant constantment a referents britànics de l’imaginari popular ( el monstre del llac Ness, la novel·la de…