“EL NUMERO 11” de Jonathan Coe (Anagrama)

Podríem definir la novel·la com una sàtira, una broma, un intent de reflectir (ni que sigui metafòricament) l’absurditat de la societat que s’està -estem- construint en aquest inici de segle. Sense deixar de mantenir un to humorístic i homenatjant constantment a referents britànics de l’imaginari popular ( el monstre del llac Ness, la novel·la de detectius clàssica, o els programes de tele-escombraries) Jonathan Coe traspua una mala llet considerable contra tots els elements de la -per ell falsa- moral conservadora del seu pais. El que comença com una història amable, inclús costumista, va agafant poc a poc punts delirants, que la va enfosquint fins arribar a un final digne d’una pel·lícula de sèrie Z amb monstres post-nuclears (o potser criatures sorgides de la ment perturbada d’un guionista de la Hammer). El treball de Coe per fer-te combregar amb tot això (i jo ho he fet encantat de la vida) és per a mi el més destacable del llibre

La novel·la està construïda en una primera part per una sèrie d’episodis aparentment desconnectats, encara que sempre repeteixen algun dels seus protagonistes (Allison i sobretot Raquel) i que es podrien llegir com a contes per separat. A la segona part però, veurem com totes les històries poc a poc i d’una manera per a mi magistral van convergint fins arribar al ja esmentat esbojarrat, i deliciós final.

Pel què fa al títol, només dir que les referències al número onze són constants però sempre circumstancials (nº de casa, d’autobús o magatzem però també el nº de plantes d’un delirant soterrani… coses així). També és la seva onzena novel·la.  Parlar que hi ha una referència soterrada a l’atemptat de les torres bessones com a símbol de la desferra en què es pot convertir la societat occidental crec que seria massa.

Ras i curt. Un llibre molt i molt recomanable per a tots aquells que sense renunciar mai al sentit de l’humor teniu ganes de llegir una novel·la plena de referents i amb molta mala baba.

Coe, Jonathan “El número once” ed. Anagrama 2017

Trad. al castellà de Mauricio Bach

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s