El informe de Brodeck

“EL INFORME  DE BRODECK” (integral) Dibuix i guió adaptat: Manu Larcenet

Norma Editorial

Preu: 39,50€

(Novel·la gràfica basada en la novel·la del mateix nom de Philippe Claudel -premi Goncourt 2007- Aquí l’ha editat Salamandra)

El primer que em ve al cap amb aquesta obra és que és negra. Negra com el carbó. Però també negra perquè no hi ha cap claror on agafar aire. No hi ha on reposar, on agafar-te. Violenta i lírica, un cop de puny a l’estómac, una tristor que t’esborrona. Una obra meravellosament dibuixada extremant els detalls i cuidant els paisatges, amb un rigorós blanc i negre d’un realisme meticulós però que no fa escarafalls alhora d’estrafer als soldats i als seus gossos (els portadors de la violència) fins a desfigurar-los i convertint-los en unes bèsties poc menys que infernals.

L’argument és el següent: Brodeck acabat de sortir d’un camp de concentració ha tornat al seu poble situat en un lloc incert de l’Europa oriental, proper a la frontera alemanya. Una nit entra a l’hostal on els homes del poble acaben de cometre un terrible assassinat. Com que ell sap de lletra ( i també perquè és poc més que un marginat en el seu propi poble) li demanen que faci un informe (per qui?) per tal que se’ls comprengui i se’ls perdoni i així, d’alguna manera, se’ls pugui exculpar.

La història recorda molt als contes de Kafka, per la seva nuesa,  i també per la inutilitat, l’absurditat  de la feina que se li fa emprendre. Durant tota la narració acompanyarem  a l’heroi i gràcies a  flashbacks precisos i  de converses amb altres personatges   anirem saben qui és Brodeck, què li va passar i el perquè de la seva situació. Aprendrem a veure en ell un home lúcid i trist enfrontat a la brutalitat de la vida rural: la seva tristesa i la seva desesperació i la negror (un altre cop aquest color) dels qui hi viuen i com dos fets totalment oposats com són l’arribada al poble d’un rodamón, un artista pintoresc, lliure, alegre i aparentment feliç (però que a ulls del poble és bàsicament un estrany que fa nosa) per una banda  i evidentment l’arribada de la guerra amb el seu exèrcit i els seus gossos per l’altra (les seves caracteritzacions és de les millors coses d’un llibre en el que tot val la pena), provoquen que surtin totes les misèries itotes les tenebres  (que tots) portem a dins.

El guió és potent. De l’adaptació no en puc parlar perquè no he llegit la novel·la, però sense saber si és o no fidel ni si reflecteix l’esperit de l’obra puc dir que en cap moment vacil·la. Al contrari. Va creixent amb intensitat i t’atrapa fins deixar-te sense alè.

La manera de narrar la història de Larcenet, és pulcra, crua (un altre adjectiu clau alhora de definir l’obra) i basada en la imatge: si aquesta s’explica sola no cal posar-hi text. La història és violenta i incòmode per tal com ens dóna una imatge de la humanitat ( i per tant d’un mateix)  gens amable, de fet pèssima i el pitjor de tot és que acabes convençut de que no exagera ni un pèl.

El informe de Brodeck 2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s