En la presentació de Martí Porter ens vam trobar que erem masses per l’espai que podem oferir i que entre els que hi erem, erem molts, els que ja l’havíem llegit i que teniem ganes de saber-ne més de la novel·la ( i això és un molt bon senyal). Una presentació molt bonica (potser una mica calurosa -he de posar un ventilador de sostre-) on en Martí sense revelar res de l’argument, va saber fer venir  dentetes a tots aquells que encara no havien llegit la novel·la.

Però deixeu-me destacar una cosa. Eudald Buch, un jove i magnífic pianista, es va posar en la pell de la romàntica i dolça -i encara més jove- Apolònia Camarasa i ens va interpretar el nocturn en Re major de Bizet. Una obra dolça, romàntica i jove de Bizet. Cursi (ens diria l’Eudald) però molt, molt agradable d’escoltar. Va ser un autèntic plaer.