“GRAMÀTICA DELS NOMS PROPIS” de Lluís Maria Tudó (Club Editor)

 

Que bé que escriu aquest home! Això és el primer que se m’acut dir després de llegir aquest llibre amb un immens plaer. I no és poca cosa de dir quan un dels temes principals i recurrents d’aquesta novel·la és la llengua; durant tot el relat ens serà explicat en quina llengua parlen ( si en català o en castellà) cadascú dels seus protagonistes i si la van alternant i si és així, amb quina freqüència. Lluís Maria Tudó, ha fet de la llengua, el seu ofici i la seva debilitat: escriptor, traductor al català i al castellà del francès (la seva tercera llengua) te una posició molt crítica en com s’ha portat el tema de la llengua des de les institucions i la política. La seva crítica a la immersió lingüística, per exemple és ferotge. I és que culpa aquesta política (una acusació molt discutible) del fet de que es parli tan malament el català en l’actualitat. Un dels seus cavalls de batalla preferits és el tema de la desaparició cada cop més alarmant dels pronoms febles en la parla quotidiana (especialment a la capital). Des d’un punt de vista més nostàlgic i més irònic ens parlarà també de la desaparició dels accents que abans diferenciaven la parla d’un barri d’un altre o de la imposició (des de les acadèmies) d’un català normatiu allunyat de la parla viva del carrer.

Però aquest tema, no és l’argument. El llibre, de tall autobiogràfic, ens retrata la infància i la joventut d’en Lluís Maria. Així, en una primera part, la protagonista és la seva família: pares, avis, oncles i germans. També ens farà una petita narració dels seus orígens per la qual cosa ens haurem de remuntar a l’últim quart del s. XIX (avi manresà però que adopta el castellà com a llengua i que coneix a la que serà la seva dona a Ceuta per banda materna. Per la paterna ens situarà a les terres de l’Ebre) unes arrels que d’alguna manera definiran la seva manera de pensar. També veurem com la família paterna abandona Tortosa i se’n va a Barcelona. El seu pare lluitarà primer per la república i després (degut entre altres coses al seu catolicisme i el seu origen burgès i acomodat, però també sobretot a una mena d’escepticisme vital -característica que heretarà el seu fill escriptor-)  canviarà de bàndol per acabar entrant amb les tropes franquistes el mes de gener del 39 a Barcelona on aviat coneixeria la seva futura dona i la mare de Lluís Maria (i ho dic sense l’article perquè és com ho deien -a la tortosina- els Tudó). Un cop acaba amb la gènesi familiar començarà la història en la qual ell (el primer de cinc germans) ja és present. En aquest punt assistirem a un dels moments àlgids -al meu parer- del llibre. I és com ens va explicant el modus de vida d’una família burgesa a la Barcelona dels anys 50, dels seus estius llarguíssims (de Sant Joan a la Mercè) a la Garriga -sí sí, la Garriga surt molt en el llibre- de com s’organitzaven en la vida domèstica i totes aquestes petites -o no tan petites coses-

L’altre gran pilar argumental de la novel·la és el que es centra en la seva educació (escolar i emocional) : escoles, amics, professors, assignatures i la lenta definició dels seus gustos intel·lectuals (que evidentment s’aniran decantant cap a la llengua, bàsicament, i en primera instància, cap a la castellana i la francesa. El llibre ens parla molt poc de la literatura catalana que consumia -bàsicament poca ja que Lluís Maria va néixer el 1951 però que ha acabat dominant- i de quina manera!- com ens demostra el seu ofici de traductor i cada frase que escriu).  La cerca de la seva identitat sexual la qual triga a definir-se serà la protagonista de les últimes pàgines del llibre.

D’aquesta segona part caldria també destacar el seu pas (del qual no en guarda precisament un gran record) per l’escoltisme i com treu de la seva experiència una curiosíssima teoria sobre aquest escoltisme i les elits polítiques d’aquest país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s