“La riquesa és quan amb els peus per davant, el carro et vagi estirant dins la mortalla. I al fer el balança del què has viscut, esclati dintre el teu taüt, una rialla”

“La Trinca”

Un llibre breu (no arriba a les 150 pàgines) per descriure la vida d’Andreas. Una vida llarga d’uns vuitanta anys. Des d’inicis del segle XX fins ben entrats els anys setanta.

Un llibre escrit amb senzillesa que explica coses que no ho són, de senzilles. Frases breus, clares que surten de la veu d’un narrador omniscient que, amb delicadesa i tendresa ens va explicant una vida treballada i viscuda fins l’última gota de suor.

Un llibre que pràcticament no surt dels límits que marquen els alts cims dels Alps austríacs que delimiten la vall on passa quasi tota la narració (i quasi tota la vida d’Andreas) i que tot i així ens interpel·la a tots i a cada un.

Un llibre que fugint de la cruesa i la violència i optant per un to clarament vitalista i positiu ens mostra com una vida es pot omplir de sentit només amb ella mateixa.

Un llibre de pedres (moltes) de neu i de fred. De camins mil vegades recorreguts (molts d’ells de nit). Ple de timideses i silencis. De canvis, molts ( de fet es podria parlar del canvi com un dels temes principals del llibre); així veiem com la modernitat entra a la vall primer en forma de telefèrics i després sota la disfressa del turisme (esquiadors i excursionistes) i va canviant radicalment el paisatge.

Tot explicat amb un cert estoïcisme. En tot el llibre no trobem mai un to de crítica en res. Tot és acceptat tal com ve i si bé hi ha moments de tristesa i patiments evidents en cap cas el narrador s’hi entreté. La vida va endavant i un ha de seguir.

Un llibre que es llegeix d’un glop i amb molt de plaer, quasi sense adonar-te’n . És després quan l’hi dones una volta que te n’adones de la magnitud de tot el que has llegit.