Una novel·la negra i crua. O potser una crua novel·la d’amor . O pot ser que tot plegat sigui un engany… el que és clar és que aquest dijous presentem una molt bona novel·la de gènere perquè està escrita segons tots els cànons i des del respecte a una tradició estilística que va més enllà de l’argument pur i dur, perquè és  àcida i crítica, melancòlica i sexual, plena de frases lapidàries que faran les delícies de molts. Mefistofèlica en algun punt, ens mostrarà com els motius i els pactes pels quals un home es pot convertir en un assassí no ens són tan aliens als comuns dels mortals i que (i això ja ho sabien Chandler i Hammett, Simenon i Montalbán) la nostra ànima -si és que en tenim- està més lligada al cos i a les seves necessitats que a qualsevol vel·leïtat metafísica o espiritual.