SOBRE ELS QUI ERREN…”Fugir era el més bell que teníem”

Programa emès el 6 de febrer del 2019 (nº13 -3t-)

“Qui erra, doncs, desafia una llei física, la que fa que tots els cossos caiguin a la mateixa velocitat. El cos de l’errant sempre es troba a mig caminar, a mig caure: en el camí de l’oblit total.”

Amb l’excusa d’aquest llibre bellíssim i necessari com pocs, que parla de l’errar, de la memòria, de la necessitat de servar el record, del pare absent, dels murmuris i de l’exil·li,  parlo d’alguns dels grans errants de la literatura.

També aprofito per llegir en veu alta alguns dels fragments d’aquest petit gran llibre perquè llegir-lo és la manera més honesta que tinc de fer-li un humil homenatge.

Clica i escolta’l:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s