Dimarts 26 (19,30h) a la llibreria

Recomanat (tant el llibre, com la presentació)  a tots aquells que us preneu la literatura com una cosa molt seriosament divertida. També pels que penseu que les descripcions de somnis a les novel·les és un assumpte clarament prescindible. Abstingueu-vos els que només us agraden les narracions com Déu mana: amb principi, nus i desenllaç.

“L’Hivern a Corfú” és la primera novel·la de Jordi Masó el pianista-escriptor (l’escriptor-pianista) de Granollers que abans ja ens havia enlluernat (i en el meu cas no és cap exageració) amb tres reculls de contes: “Les mil i una”, “Polpa” i “La biblioteca fantasma”.

Amb “Hivern a Corfú” Masó ens proposa un viatge de plaer (?) a traves de la mediterrània  a bord del gran transanlàntic “Pioneer of the seas”. El nostre protagonista, en Bertran Bartra és dels que no els hi agrada viatjar. Així doncs, què hi fa dins del vaixell?…

Situacions extravagants, personatges estrambòtics, moments grotescos, girs inversemblants. Diversió al servei de la literatura.

Una història que son mil històries, un argument que s’encalla constantment perquè ha de fer lloc a molts altres arguments que, com tots els arguments busquen ser finalitzats però que es topen amb la coneguda dita de “demà serà un altre dia” que, aquí, en aquesta novel·la, en Masó, es pren molt seriosament.

No tirarem de cap fil, no desvetllarem res de res (potser a la presentació se’ns escaparà alguna cosa). Només direm que, a “L’ Hivern a Corfú”, en Jordi Masó segueix sent fidel al seu estil sorneguer i punxegut; irònic, intel·ligent i divertit d’escriptor/editor que narra amb velocitat i ritme però que de cop s’atura per fer comentaris metaliteraris plens de referències  a altres obres (el llibre també és una mena d’homenatge a autors com Calvino o Kafka). Comentaris que complauran a més d’un àvid lector. Segur.

I finalment, no, no te res a veure amb la novel·la de Durrell! Buenu… amb les dues se us pot escapar, de tant en tant, el riure per sota el nas.