dissabte 2 de març (18,30h) a la llibreria

“Veus al ras” seguirà el seu pelegrinatge com aquesta elegia suprema, tot essent la prova de la mestria indiscutible de Sebastià Perelló perquè ens rendim als seus peus, perdó, a les seves veus. Ha aconseguit una novel·la sobre un no-res que ho esdevé tot.” crítica de Jaume C. Pons Alorda a Núvol   https://www.nuvol.com/critica/veus-al-ras-nomes-llengua-i-pocs-fets/

“Veus al ras” és la història d’un home que cada setmana apareix davant d’una casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no entrar-hi mai més, i ara és un que va perdut. Que ha perdut fins i tot la veu i s’expressa amb el cos, amb la cara, amb uns actes que no enten ningú.

I és la història d’una dona que escriu tot allò que no diu l’home mut, el qui s’atura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ella abans de perdre la paraula i el seny. Ella s’obstina a recompondre’n la vida a través dels retalls que en coneix: la infància explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta gràcia i s’han ulcerat, l’oïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents però també dels absents…

“Veus al ras” és el tapís dels amants, una novel·la que atrapa com un nus de paraules que s’estreny cada vegada més. Un text excepcional -beckettià, podríem dir sense abús, si no fos que és una obra de Sebastià Perelló.                                                                                                   -contraportada del llibre-

No sempre podem presentar una novel·la  tan especial com “Veus al ras”. Estem parlant d’un text cuidat fins al més petit detall, un monòleg interior intens i ferotge que ens porta fins als límits del llenguatge i intenta solcar les impresions més íntimes dels amants. Sebastià Perelló va rebre per aquesta obra el premi de la crítica catalana l’any 2017.

SOBRE L’AUTOR…

Sebastià Perelló (Costitx, Mallorca, 1963). professor de llengua i literatura catalanes, és narrador, poeta i assagista.

En el camp de la narrativa s’inicia amb el recull de relats Exercicis de desaparició (Di7, 2000), Premi Bearn de narrativa, seguit d’un altre recull, Mans plegades (Empúries, 2004). L’any 2008 publica la novel·la Pèls i senyals (Empúries, 2008), i Veus al ras (Club Editor, 2017), guardonada amb el Premi de la Crítica Catalana de narrativa, és la seva segona novel·la.

Ha publicat els reculls de poemes La set (El Gall, 2007), Percaceries (Lleonard Muntaner, 2010), Talls d’ombra (Lleonard Muntaner, 2012) i Amb la maror (Lleonard Muntaner, 2017). També és autor de treballs d’assaig i de crítica literària com ara Els darrers de l’illa (Lleonard Muntaner, 2014), En mi no hi ha res (Núvol, 2014), el pròleg de la traducció al romanès d’Illa Flaubert (2007), de Miquel Àngel Riera o l’estudi preliminar de La filla de mar, d’Àngel Guimerà (2008), entre altres.

Forma part de la junta del PEN Català entre els anys 2005 i 2010, i de la redacció 2009-2010 de la revista Visat d’aquesta mateixa entitat.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.