Dimarts 14 de gener (19,30h) a la llibreria

Una fita editorial i una noticia cultural de primera magnitud. La primera traducció a la nostra llengua en vers del gran clàssic rus.

Una presentació especial, ja que el traductor Arnau Barios conversarà sobre el seu treball amb qui va ser la seva professora i mentora: la també traductora del rus Helena Vidal.

Arnau Barios comenta sobre l’obra: «Tota la literatura russa que estimem ve de Puixkin. No és tan sols la peça que articula una literatura encarcarada amb una de nova i palpitant. És un dels creadors més divertits i lluminosos d’aquells anys. La seva llengua costa de traduir, massa clara i arrelada. Per això, i en una paradoxa molt russa, el clàssic més famós a casa és potser el més desconegut a fora. L’anomenen el nostre tot. Se l’han fet seu uns i altres. Tothom hi ha trobat el que ha volgut, un rebel, un patriota, un llibertí o un visionari. El poeta Aleksandr Blok dirà l’any 1921, en un país devastat: “La nostra memòria guarda des de la infantesa un nom alegre: Puixkin. Aquest nom, aquest so ha omplert molts dies de la nostra vida.”»

Què s’ha comentat en els medis?

“Puixkin es va emportar a la tomba un gran secret, va concloure Dostoievski, i l’única cosa que es podia fer des d’aleshores, ja sense ell, era mirar d’esbrinar quin era aquest secret. Gràcies a aquesta edició, els lectors en català, si entenen la literatura com una de les formes de comunicació més misterioses i profundes, també podran participar en aquesta fascinant recerca.” Marta Rebón a La Vanguardia — Quinta essència russa en versos iàmbics.

“Aquesta “diferència diabòlica”, aquesta tensió fonamental és la que conserva la nova traducció de Barios. Malgrat la dificultat d’assolir un just equilibri entre sentit i ritme, el traductor assegura que “conservar el vers compensa: hi notes la importància formadora de la tradició i hi sents córrer l’alè de l’original”. Com ho fan els nens a les escoles russes, Barios aprenia de memòria alguns versos i hi pensava tot el dia mentre passejava per Óbninsk, Moscou o els camins de Térmens. “Ha estat una alegria veure com el català creixia i es dilatava per dir tot el que havia de dir: adonar-me que la llengua no s’acaba, que ho pot dir tot”, explica. Barios està tan satisfet de la feina feta que s’afigura que aquesta immensa tasca de traducció serà el millor que haurà fet a la vida.” Marta Ossó Castillón a Núvol — La diferència diabòlica.

GALERIA

G