KARPOWICZ, Ignacy: “Sonka” (2020) Raig Verd Trad. Xavier Farré

Gràcies a un encontre fortuït, un autor i director teatral de prestigi de la Polònia més cosmopolita i urbanita, serà el testimoni del testament oral de la vella Sonka, una pagesa quasi analfabeta que viu acompanyada d’una vaca un gos i un gat, en un petit llogarret en algun lloc fronterer entre Polònia i Bielorússia.

A mesura que va escoltant la dramàtica història d’odi, amor i guerra de la Sonka, Igor (que així s’anomena el reputat autor cosmopolita) es va imaginant com la versionarà teatralment: què li afegirà, o què li treurà (què accentuarà, o què desdibuixarà) perquè aquest testimoni, aquest esqueix brutal d’experiència real viscuda, pugui esdevenir el seu nou èxit teatral. Un èxit teatral que necessita més que mai.

Al mateix temps, la història de la Sonka te un poder transmutador sobre Igor que, a poc a poc va retornant, va acceptant, als seus orígens. Uns orígens si més no culturalment propers al món d’on prové la Sonka i que ell (o la seva família) van renunciar per tal d’obrir-se camí en la nova Polònia post-comunista.

Ignacy Karpowicz ens regala amb aquesta novel·la una experiència lectora molt recomanable i estimulant. Un text que és alhora tres textos diferents:

1. la història narrada en primera persona per la Sonka, una narració potent -molt potent- i tràgica.
2. Un text irònic i reflexiu sobre la creació literària. Un text escrit en tercera persona i que inclou esporàdics diàlegs teatrals: la recreació que Igor fa de la vida de la Sonka. Que canvia la realitat (segur?) en busca d’un efecte directe sobre la capacitat de comprendre i emocionar-se del lector-espectador.
3. una reflexió sobre la identitat del mateix escriptor-autor teatral. Un alter-ego del mateix autor (sospito).

Aquests tres nivells de narració  es van intercalant i barrejant d’una manera molt subtil i sense un ordre aparent, confonent al lector per moments. Un lector que no sap, ni cal que ho sàpiga (forma part del joc) on es troba la realitat: això és, la veritat.

El text, marcadament literari i al mateix temps àgil com una mala cosa està emmarcat en capítols curts i contundents que fa que el lector (almara estic parlant de mi mateix), experimenti alhora dues de les sensacions que t’ha de donar tota bona novel·la: la necessitat de devorar-la el més ràpidament possible i la sensació d’estar llegint un text intel·ligent, que juga amb tu, que et va dient moltes més coses que no les només aparents i que et va deixant un regust de sensacions contradictòries i fortament emotives que duraran molt més enllà de l’última pàgina.

IGNACY KARPOWICZ:

Va néixer a Białystok (Polònia) el 1976. Actualment viu a Varsòvia. És escriptor de prosa, traductor i viatger. Va debutar amb la novel·la Uncool (2006) i l’any següent va publicar The Miracle i una col·lecció d’impressions sobre els seus viatges al voltant d’Etiòpia anomenada The Emperor ‘s New Flower (and Bees). Ha estat finalista del Premi Nike, el més famós del seu país, en quatre ocasions. Amb el seu cinquè llibre, Cuando los dioses bajaron a Varsovia y alrededores (Rayo Verde, 2016) va guanyar el Polityka Passport del 2010. La seva última novel·la, Sońka (Raig Verd i Rayo Verde, 2020) ha estat traduïda a l’anglès, el francès, l’alemany, l’ucraïnès, el croat i el belarús. Malgrat tot, ell insisteix a dir: «Definitivament, no sóc un escriptor».