Programa nº 19 emès el 10/03/2021 (5ª temporada)

“No hauríem d’ensenyar grans llibres; hauríem d’ensenyar a apreciar la lectura. Conèixer el contingut d’unes quantes obres literàries és una fita trivial. Sentir l’impuls de seguir llegint és una gran fita.” Burrhus Frederic Skinner

“Terres mortes” és una de les novel·les més estimulants que jo hagi llegit aquest any. La seva temàtica, rural, la manera de ser escrita, literàriament molt acurada, la seva estructura, caleidoscòpica, narrada des de difernts punts de vista, des de diferents veus i la seva escriptora, la Núria Bendicho (molt jove) fa que de manera inconscient l’hagi relacionat amb la novel·la que ho ha petat més dins el panorama de la narrativa en català dels últims temps: “Canto jo i la muntanya balla”. Segurament que les dues novel·les hagin sigut publicades per la mateixa editorial (Anagrama) també hi ha tingut a veure.

He dit inconscient, perquè segurament tenen poc a veure i que t’agradi una no vol dir que t’hagi d’agradar l’altra. Tenen dues llums diferents. Brillant la de la Irene, fosca, negre com el carbó la de la Núria. Una, beu del pirineu mític de les dones d’aigua, l’altra dels drames rurals de principis del s.XX.

Dues grans novel·les per a paladars que gaudeixin dels contrastos. Dues grans novel·les que et fan sentir l’impuls de seguir llegint.