Menuts

(5 Anys -P5-)

ENS TROBEM EL 2n DISSABTE DE CADA MES A LES 11h

(properes sessions: 13 de gener, 10 de febrer i 10 de març)

Potser no saben llegir, (o no gaire…o gens ni mica) però hi ha molts llibres per a ells. Llibres jocs, àlbums il·lustrats amb molt poc text, llibres muts, amb il·lustracions fantàstiques que expliquen històries meravelloses (amb arguments adequats a la seva edat) sense necessitat de paraules. Pensem que aquest és un molt bon moment per iniciar als futurs lectors en el món dels contes i dels llibres.

Coordinadora/animadora: Cristina Casalí

 

1ª SESSIÓ (14 d’octubre)

Sessió de presentació i primera presa de contacte amb l’activitat centrada en l’emoció de la lectura:

Tot ha girat a l’entorn de dos eixos:                                                                                                     1) centrat en l’àlbum “Per a què serveix un llibre” de Chloé Legeay (BiraBiro Editorial) on hem estat averiguant les mil i una coses que es poden fer amb un llibre.

Resultat d'imatges de per a que serveix un llibre

2) centrat amb “La Capsa de Contes” (MTM Editorial) on hem jugat amb les històries i les hem esfilagarsarsat amb tants arguments com nens i nenes  hem sigut.

Resultat d'imatges de capsa de contes mtm

Finalment hem fet dibuixos i hem construït el nostre propi conte.

 

2ªSESSIÓ (11 de novembre)

Aquest és el conte de la sessió: “Frederick” de Leo Leonni (Kalandraka)

Resultat d'imatges de frederick leo leonni kalandraka

Mentre els ratolins busquen menjar per l’hivern, en Frederick es dedica a recopilar rajos de sol, caçar paraules, col·leccionar vivències… Als seus amics no els agrada gaire i no entenen per què ho fa. Ara… Quan arriba el llarg hivern el Frederick els regala un munt d’històries i poemes i estones d’entreteniment. I és que, tan important és alimentar bé el cos com l’ànima i aquest ratolinet somniador això ho té molt clar!

No us perdeu aquest conte! És un cant a les muses, a l’art en general i, en especial, a la literatura.  Tota una reivindicació d’un dels oficis més antics del món: el de narrar!

 

LEO LIONNI

Amsterdam (Holanda) , 1910; Toscana (Itàlia) , 1999

Va créixer a Amsterdam en un ambient artístic -la seva mare va ser cantant d’òpera, i el seu oncle Piet, un gran aficionat a la pintura- i des de ben jove va saber que aquest seria el seu destí. Malgrat això, la seva formació no va ser artística, sinó que es doctorà en Economia. El 1931 es va instal·lar Milà i va entrar en contacte amb el disseny gràfic. Quan el 1939 es va traslladar a Amèrica, va treballar en una agència de publicitat de Filadèlfia, a la Corporació Olivetti i a la revista Fortune. La seva fama com a artista va anar creixent i els seus quadres s’exhibien a les millors galeries, des dels Estats Units fins al Japó. Com ell mateix va dir: “D’alguna manera, en algun lloc, l’art expressa sempre els sentiments de la infantesa”. El seu primer llibre per a nens no arriba fins el 1959 i de casualitat: durant un viatge en tren se li va ocórrer entretenir els seus néts amb un conte fet amb trossos de paper de seda. Així va néixer “El petit Blau i el petit Groc”, el primer d’una llista de més de 40 llibres aclamats per tot el món per la crítica especialitzada. El 1984 va rebre la Medalla d’Or de l’Institut d’Arts Gràfiques dels Estats Units.

 

3ª SESSIÓ (16 de desembre)

Sessió especial (abans de festes) compartida amb el grup de “Petits” i amb una teatralització dels dos contes: els dels menuts i el dels petits “El Grúfal”

Aquest és el conte de la sessió: “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” d’ Holzwarth/Erlruch (Ed. Kalandraka)

Resultat d'imatges de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

4ª SESSIÓ (13 de gener)

aquest trimestre anem de superherois!

I el conte de la sessió és: “Max i els superherois” de Rocio Bonilla i Leo Malet (Ed. Ànima Llibres)

Resultat d'imatges de max i els superherois

Una sessió en la que hem parlat dels superherois de veritat i dels que són de mentida, és a dir dels quotidians. De vegades sembla que la gent que tenim a prop tinguin veritables superpoders: per com ens ajuden i en solucionen problemes insalvables,  per com saben què és els que ens passa sense que res no els hi diguem, o què estem fent sense que ens vegin, o senzillament perquè ens fan sentir millor només estan al nostre costat. I ara que hi penso potser és el contrari això de qui són els de veritat i els qui no. Ai no ho sé, ja m’he embolicat!

 

5ª SESSIÓ (10 de febrer)

aquest trimestre anem de superherois!

I el conte de la sessió és: “Anem a caçar un ós” tot un clàssic de Michael Rosen i Helen Oxenbury (Edicions Ekaré)

Resultat d'imatges de anem a caçar un ós