FAVERON, Gustavo: “Vivir abajo” (2019) Candaya Hi ha llibres que et fascinen i et tenen enganxat fins el final sense pretendre-ho. Hi ha llibres estranys, incòmodes, complexes, que et mantenen la mirada fixa a la pàgina atapeïda, sense punts i a part, sense punts inclús, només comes, com si enlloc d’una narració estiguessis llegint un…

KARPOWICZ, Ignacy: “Sonka” (2020) Raig Verd Trad. Xavier Farré Gràcies a un encontre fortuït, un autor i director teatral de prestigi de la Polònia més cosmopolita i urbanita, serà el testimoni del testament oral de la vella Sonka, una pagesa quasi analfabeta que viu acompanyada d’una vaca un gos i un gat, en un petit…

TOKARCZUK, Olga: “Un lloc anomenat Antany” (2020) Edicions Proa Trad. Anna Rubió i Jerzy Slawomirski “Un lugar llamado antaño” (2020) Anagrama “Imaginar-se coses és, en el fons, crear-les; és com estendre el pont de l’aliança entre la matèria i l’esperit. Sobretot, si algú ho fa sovint i amb gran intensitat. Aleshores, la imatge es converteix…

BUZZATI, Dino: “El secret del Bosc Vell” (2020) Males Herbes trad. David Nel·lo)    Males Herbes segueix amb la seva línia de vorejar els marges de la literatura amb tot el què això implica: novel·la pulp (llegiu “La musa fingida” de Max Besora no us decebrà), fantasia, contes, ciència ficció, drogues i rock and roll,…

BASTASIC, Lana: “Atrapa la llebre” (2020) ed. El Periscopi. Trad. Sanchis Ferrer, Pau “Volia tornar enrere i explicar-ho tot, però em sembla que he arribat molt lluny i no he aconseguit res. De fet, només m’he perdut”. Una trucada que sembla vinguda de 12 anys enrere fa que la Sara deixi la seva confortable vida…

BALLBONA, Anna: “No soc aquí” (2020) Ed Anagrama “Som un malentès perpetu, carn picada de les coses que ignorem i de les desconfiances que acumulem, com un pòsit inevitable. Les palpentes són el medi natural i avancem voltats de misteris que no sabem: si els veiéssim de cop segurament arrencaríem a córrer.” Hi ha llocs…

“Cara de Pan” ( ed. Anagrama) De llibres delicats, torbadors i menuts com “Cara de pan” en voldria molts a la llibreria. Una nena de quasi 14 anys que es fa dir Casi “porqué tiene casi catorce” i un senyor de 54 que es dirà “viejo” perquè és així com el veu la nena pre-adolescent,…

  “L’ARRENCACORS” Boris Vian (Club Editor) Trad. Joan-Lluís Lluís A qui us parla li agrada molt Boris Vian. No és cap tonteria començar així un escrit en el qual no em cansaré de lloar aquest llibre. Un llibre que per altra banda no és fàcil de recomanar. I no ho és perquè, entre altres coses,…