Passo dels cinquanta. D’aquests, trenta els he ballat. Ho dic literalment perquè m’he guanyat la vida fent classes de ball: vals, salsa, Rock, Lindy-Hop, Tango… Soc llicenciat en història, carrera que vaig fer més per caprici i per gust (me’n va donar molt) que no per ganes de fer d’historiador. Als trenta anys vaig començar a trescar muntanyes amunt i avall, m’encantava córrer però el meu malaurat maluc va dir prou quan en tenia quaranta-set. Se t’ha acabat el córrer i també el ballar, maco! em va dir el metge.

Només sé fer allò que m’agrada i si miro enrere en aquesta història només falta una cosa que no he dit fins ara –i que importa aquí- des que vaig entendre la lògica d’ajuntar lletres no he parat de llegir com un condemnat encenent un llibre amb la burilla d’un altre. Així doncs i amb una lògica molt poc cartesiana em vaig dir: No pots ballar ergo munta una llibreria. I aquí em teniu.

La història és banal i respon principalment al meu vici per tot el que envolta als llibres i a la literatura. Per posar-li una mica d’això, de literatura, diré que jo tenia tres aficions principals: ballar, córrer per la muntanya i llegir. De la primera en vaig fer el meu ofici, de la segona i la tercera la meva manera de mantenir l’equilibri personal. 

Fa uns anys, com us comentava,  em van diagnosticar una lesió al maluc que m’impedia córrer i en menor mesura ballar. D’aquí, al replantejament de canviar de vida i de feina només hi va haver-hi un pas. Un pas en forma de muntar una llibreria.

La Strogoff és una llibreria literària generalista, que va obrir les seves portes al novembre de 2016, i que malgrat tenir un espai relativament reduït te una especial ambició per tenir fons.